El nostre barri, els seus carrers i per definició tot el terreny que hui en dia conforma la nostra demarcació com a Falla ha patit als últims anys una maravellossa transformació, encara que per sort per a nosatros encara queden en peu alguns vestigis de lo que va ser este barri al segle XIX.
Situat a l´atra vora del riu, quan la gent el creuava dia que anava a Valéncia, com si ells no formaren part d´esta maravellossa ciutat.
Pero esta banda del riu era coneguda com l´horta nort de Valencia, arruixada per les sèquies d´Algirós i de Mestalla.
¿Qué es el que va passar per a que esta part de l´horta es transformara i d´unes poques barraques i alqueries s´ampliara fins a formar un barri?. La clau està en la construcció de l´estació d´Aragó (mes coneguda per tots com «l´Estació churra») i la llinea ferroviaria que unia les ciutats de Terol en Valéncia, i que es va començar a construir a l´any 1877 encara que l´inaguració oficial de l´explendit edifici construit per l´arquitecte Belda no es va produir fins l´any 1902.
Als seus inicis, l´estació construida junt al riu (al principi de l´Avinguda del Port), fon dedicada com a estació de viajers, mentres que l´estació de mercaderies es va construir al Grao. Molta gent del barri encara recorda com aplegaven les mercaderies fins «l´estació churra» i com va creixer esta barriada al seu voltant.
L´estació va quedar fora de servici a l´any 1968 encara que el seu emblemàtic edifici en la gran coberta metálica no va ser derrocat fins a l´any 1974.
Per el lloc per a on discurrien les vies va naixer una de les avingudes mes emblemàtiques de Valéncia, l´actual Avinguda d´Aragó, mentres que el terreny a on es va alçar l´estació ha segut transformat en una plaça que porta per nom el de Plaça de Saragossa.
Moltíssims chiquets naixcuts als anys 60 fruien del seus jocs entre els edificis abandonats que pertanyien a l´estació, ya que només els separava una tapia, i l´antiga i desapareguda «Senda Olivereta».
