Sus Calles

Carrer Vicent Sancho Tello


Segons el llibre «Els carrers de Valencia» este personage va naixer a Petrés a l´any 1784, i va iniciar la seua carrera política i militar a la Guerra de l´Independéncia. D´ideologia lliberal va redactar un proyecte de «Constitució militar», va ser secretari de la Junta Provisional, diputat a Corts per Valéncia i aplegà a ser Gobernador de Cartagena.

A l´any 1823 i tras el triumf dels absolutistes va emigrar a França i va formar part de la Junta de Bayona (1830). A l´any 1835 tornà a Espanya i destacà al partit progresiste representant a Valéncia i Castelló en les Corts (1836-1843 i 1854-1856), aplegant a ser ministre de Gobernació i d´Estat, i President del Consell de Ministres.

Eix es el nom que l´Ajuntament li va ficar als any 30 pero molt abans era conegut com carrer nº 162 del plano de la ciutat.

Sense cap dubte el de Vicent Sancho Tello es el carrer més emblemàtic de la nostra barriada, i el lloc a on es va plantar el monument faller quan a la plaça encara existia el «Mercat», centre neuràlgic del barri en les seues casetes de fusta regentades por families molt conegudes pels més veterans de la Falla. Al seu voltant varen apareixer a montó de negocis familiars que, hui en dia han desaparegut, i que li donaren molta vida a este carrer al llarc d´un montó d´anys (per a molts tota una vida).

Carrer Chile

Per davant de l´actual carrer Chile i venint des de l´estació d´Aragó, transcurria una molt coneguda i hui oblidada Senda Olivereta que rodejada de sequioles discurria entre els horts i els camps que abundaven en esta zona.

Segons el llibre «Els carrers de Valéncia», el carrer Chile comença (o millor dit començava) al nº 18 de la Senda Olivereta i arriva fins al nº 65 de l´Avinguda Cardenal Benlloch.

Es clar que actualment deu el seu nom com a homenage a eixe estat d´Amèrica del Sur i parla espanyola que s´estendix de Nort a Sur entre els Andes i el Pacífic. El 65% de la seua població es mestiça d´espanyols i la restant es blanca, a excepció d´un escas porcentage d´indios «araucans». La principal font de riquea del pais es la mineria, i s´ha convertit en el primer productor del món de coure.

Potser que pocs de vostes recorden que al carrer Chile fa uns 20 anys només existien tres edificis de vivendes d´eixos de nova construcció, i que el restant eren les traseres de les vivendes de Sancho Tello, a l´igual que el carrer Chile estava tallat i l´actual Plaça dedicada a En Alfred Candel, encara no existia i al seu lloc s´alçava una vivenda de camp, on vivia un concejal, rodejada d´arbres i que de la que hui en dia només s´ha pogut salvar un eixemplar altíssim i de gran valor que recau a la part de l´ambulatori.

Avinguda d’Aragó


Este carrer fou rotulat en el seu nom actual segons un acort municipal de 1978, anomenan-se en anterioritat a este data «Carrer de Marqués de Lozoya».  Al principi d´est apartat dedicat a nostra demarcació, hem fet ya una profunda explicació de com era esta avinguda i el lloc exacte a on es va edificar l´Estació d´Aragó, per a on discurrien les vies del tren i l´importancia que  va tindre per el desenrroll del nostre barri.

L´Avinguda d´Aragó té el seu inici a la Plaça de Saragossa i s´allarga de forma majestuossa fins a l´Avinguda de Blasco Ibáñez.
Bonic i natural homenage a eixa Comunitat que tanta influencia va tindre a partir del segle XIII, en el esveniment de nostra història a l´iniciar la Reconquesta de les terres valencianes als musulmans.
Cal destacar l´emplaçament a esta avinguda de l´emblemàtic Camp de Mestalla (antic Lluis Casanova) escenari de l´història més gloriossa de nostre Valencia C.F., i que es va construir a mitat dels anys 50.
En l´actualitat el m2 de superfici d´esta avinguda es paga a preu d´or i s´ha convertit en centre neuràlgic de moltes de les activitats que es desenrollen a la nostra ciutat.

Carrer Dr. Ferràn

Est entranyable carrer naix al nº 32 del carrer d´Antoni Suarez i aplega fins al nº 33 de l´Avinguda de Cardenal Benlloch.

El Dr. Ferràn va ser un dels pares de la bacteriología espanyola. Des de Barcelona va ser enviat a Marsella per tal d´estudiar l´epidemia de còlera; més tart instalaria  a Tortosa uns laboratoris a on descubriria la vacuna anticolèrica que porta el seu nom, i que va ser inoculada massivament per primera vegada a Valéncia, obtinguent bons resultats. A pesar del rebuig que va rebre de moltíssims i renombrats meges  com Cajal, hi ha qui pensa que no se li pot negar el mèrit de ser el descobridor del primer remei contra el còlera.
En l´actualitat este carrer i els seus voltants estan sofrint grans transformacions urbanístiques, i les antigues finques de planta baixa i un pis estan cedint el seu lloc a grans construccions modernes i molt impersonals que han alterat de manera  molt considerable l´estètica de nostra demarcació.
Carrer d´Eol
L´actual carrer dedicat al Deu grec del vent, fill de Poseidón, comença al nº 30 de l´Avinguda d´Aragó i finalisa al nº 53 de l´Avinguda de Cardenal Benlloch.
Encara que en el seu orige va ser conegut per tot lo món com el Cami d´Algirós, topònim este que vè de l´arab «Al-Zurûb» i que vol dir el canal, i que tè la seua explicació en el fet de que Algirós fora un del tres ramals  principals de la sèquia de Mestalla i arruixava els horts a l´Est de Valéncia des de l´època musulmana.

Carrer d’Eol

L´actual carrer dedicat al Deu grec del vent, fill de Poseidón, comença al nº 30 de l´Avinguda d´Aragó i finalisa al nº 53 de  l´Avinguda de Cardenal Benlloch.
Encara que en el seu orige va ser conegut per tot lo món com el Cami d´Algirós, topònim este que vè de l´arab «Al-Zurûb» i que vol dir el canal, i que tè la seua explicació en el fet de que Algirós fora un del tres ramals  principals de la sèquia de Mestalla i arruixava els horts a l´Est de Valéncia des de l´època musulmana.

Plaça d’En Alfred Candel


Al encreuament entre el carrer d´Eol i el de Chile naix fa uns poquets d´anys una bonica i tranquila plaçeta que es va inagurar el dumenge dia  7 de Novembre de 1999 per a conmemorar les bodes d´or sacerdotals de nostre gran amic En Alfred Candel, retor al llarc de més de 40 anys de nostra volguda Parroquia de Santa Ana, acte este molt emotiu que va ser presidit per l´Excelentíssim  Arquebisbe de Valéncia En Agustí Garcia i Gascó, i que contà en la colaboració de les Comissions falleres d´Arts i Oficis-Actor Llorens, i per supost de la nostra Comissió en la qual En Alfred Candel va tindre sempre una molt entranyable  relació, ya que mai va aceptar cap atre destí per tal de no perdre el contacte en la seua feligresia.

Carrer d’Antoni Suarez

Comença al nº 21 de l´Avinguda del Port i aplega fins al nº 14 del carrer de Chile.
Orfebre i alumne de l´Academia de les Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, i a la que en 1776 va guanyar el primer premi d´escultura. Després va ingressar al gremi de platers fent-se un gran coleccioniste de monedes i fent el catàlec  dels documents del gremi formant una gran biblioteca. Les seues notes manuscrites es conserven al Convent del Dominics. També va ser l´autor d´un valiós dietari que porta el títul «Les coses notables de Valéncia des de l´any 1770  al 1779», i un estudi del casc urbà de la ciutat «Notícies topogràfiques de la ciutat de Valéncia». Cal destacar que té un atre carrer dedicat en el nom de Carrer del Plater Suarez (Valencia 1747-1808).
Este més que emblemàtic i molt transformat carrer va ser a on, d´açò deu fer quasi 50 anys, va naixer la primera Parroquia de Santa Ana i sempre va tindre com a retor a En Alfred Candel, per això tots podem entendre la gran vinculació  que este home va tindre sempre en la nostra Comissió.
La transformació d´este carrer als últims anys ha segut tan asombrossa com rápida i encara hem de donar les gràcies perque el desenrroll urbanístic ha respectat els dos edificis mes emblemàtics d´este carrer que actualment estàn  sent rehabilitats (poquet a poquet) per una escola-taller.
No fà molts anys, puc dir que menys de deu, que l´actual plaçoleta no era més que un carreró abandonat en edificis a punt de afonar-se i en un aspecte d´abandonament total.
Només continuava en la seu activitat la famossa i antiga serreria dels germans Serra que tenien les seues oficines al quasi rehabilitat edifici marró i que encara donava un poquet de vida a este tros del carrer.
L´edifici blanquet pareix ser, segons conten els més veterans del barri, que era el Sanatori o Clinica Santa Rosa, primorosamentent atés per unes mongetes i que tractava a gent de tota Valéncia puix contava en un gran equip mèdic d´eixos  que lo mateix reparen «un roto o un descosido».

Carrer Santa Rosa

Este chicotet carreró tenia la seua entrada per la Senda Olivereta i no contava una atra eixida. Per aquells anys este carreró estava format en  la seua majoria per antics barracons a on encara subsistien algunes empr

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies